06 nov 2011 Votar Felipe
Ahir, a plaça, entre la parada del llegum i la de la carn, vaig escoltar una bona dona que assegurava que, el dia 20, votaria Felipe González, “perquè ara es torna a presentar, per veure si ens en sortim, que ja ho ha dit ell mateix que està en forma, i això que ja té setanta anys, el paio”. Tal com ho senten, encara hi ha qui creu en miracles. Són els riscos de treure a passejar per aquests mítings de Déu el vell líder, el tòtem de sempre, el Sant Cristo gros. És bonic, oi? No vaig gosar trencar l’enorme il·lusió d’aquella venerable ciutadana i vaig limitar-me a ponderar l’estat de salut d’aquest reconegut amant dels bonsais. També –ho admeto– em vaig sentir rejovenir, perquè els morros d’isidoro em recorden els meus vint anys.
El passat! Qui se’n recorda avui, entre el votant de tropa, de Joaquín Almunia, a qui va tocar fer de candidat del PSOE després d’anys de felipisme i perdre davant d’aznar l’any 2000? Per cert, en aquells comicis, Narcís Serra va estar esplèndid quan, la nit del recompte de paperetes, va sortir per dir, la mar de cofoi, que el PSC havia guanyat a Catalunya, mentre Almunia anunciava la seva dimissió i els membres de la direcció federal es tallaven les venes amb xapes de refresc. No descartin que Chacón, tot pensant en el futur, imiti aquella escena ben aviat; al carrer Ferraz de Madrid, mentre, vetllaran el mort.
Amb els cabells blancs i proclamant que treballa molt més que Duran Lleida, l’expresident espanyol és com un còmic suplent en una festa major de barri. El PSOE hauria de tractar millor el seu patrimoni.