Carme Chacón, abans d’ordenar la retirada del vídeo del PSC en el qual un pacient d’un hospital mor davant d’un metge que és un maniquí, va defensar aquesta mena de propaganda electoral perquè és, segons va dir, “una ficció” sobre la realitat de les retallades. La candidata va suggerir, potser sense adonar-se’n, una reflexió molt interessant sobre la política i la veritat, exercici que mai no està de més. Però caldria considerar, abans d’estudiar la qüestió a fons, algunes distincions terminològiques. Per exemple: un maniquí en funcions de metge és un element ficcional que ningú no confon amb un professional de debò, mentre una ministra catalana que no s’ha ocupat de Catalunya posada a fer de cap de llista per Barcelona és pura i descarnada fabulació, a l’estil de Harry Potter o Superman. La fabulació és una forma de ficció que prescindeix, en part o totalment, de les coordenades realistes, com Zapatero negant la crisi amb tossuderia.

La ficció és inofensiva, perquè el públic no és idiota. Per això em sembla que CIU i el Govern Mas, en comptes d’exigir la retirada del vídeo, havien d’estar ben agraïts i felicitar José Zaragoza per haver ofert un retrat tan fidel i delicat de la profunditat intel·lectual del socialisme indígena en l’actualitat. Ara, la fabulació ja és més arriscada, perquè implica el simulacre com a fil conductor. Chacón simula defensar els interessos dels catalans però es dedica a d’altres menesters. En aquest sentit, el vídeo realment ofensiu i terrorífic és el que protagonitza brillantment la candidata per mostrar-nos el seu perfil més humà.