12 nov 2011 Un home sensible com cal
Jorge Fernández Díaz ha donat la bona nova en aquest diari, entrevistat per Iñaki Ellakuría: “Rajoy serà un president del Govern sensible amb Catalunya”. Ara sí que estic tranquil. És molt bonic poder arrossegar els problemes polítics cap el terreny de la psicologia del món de la parella. I, si són problemes històrics, encara més. Rajoy és aquí el mascle que vol seduir Catalunya i, per intentar-ho, fa bandera d’un dels valors de l’home contemporani que no vol ser confós amb el de les cavernes. Fa uns anys, de l’individu masculí que volia desmarcar-se dels tòpics lamentables del mascle ibèric en deien metrosexual.
La sensibilitat és molt important, però també la memòria. Perquè Catalunya, tot i ser una dona maltractada que no acaba de tenir prou autoestima per alliberar-se de qui li fa la vida impossible, recorda que el PP va portar el nou Estatut al Tribunal Constitucional, enmig de propagandes mentideres, només equiparables a les produccions electorals Zaragoza.
La sensibilitat és com la caritat: un gest. Podem ser sensibles o insensibles. Per fer política democràtica la sensibilitat mai no sobra, com la simpatia. Però el nus gordià de les relacions Catalunya-espanya passa per la justícia no pas per la sensibilitat, excepte si només es tracta de posar al dia el “regionalismo bien entendido”. Circula aquests dies que Rajoy acceptarà parlar d’un nou sistema de finançament a canvi de menys català a l’escola, un hipotètic tracte que no tindria res de sensible.