ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Nazisme non stop
4796
post-template-default,single,single-post,postid-4796,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

03 mai 2013 Nazisme non stop

Hi ha qui pensa que és molt greu que Telemadrid posi Artur Mas dins una sèrie de personatges on hi ha Hitler i Stalin. Hi ha qui sosté que també és molt greu que un artista reconegut com Mariscal compari la manifestació de l’Onze de Setembre amb els actes de masses organitzats per Hitler. Sóc de l’opinió que aquesta mena d’expressions han deixat de ser greus per ser tota una altra cosa, que em costa de definir. En convertir-se en un fet habitual i recurrent, la seva gravetat no desapareix però s’incrusta en la vida ordinària i llavors adquireix una altra categoria, més enllà de l’insult i de la batalla política.

Telemadrid i Mariscal van regant un camp que existeix. Demà seran altres mitjans i altres famosos els que ho faran. No paga la pena parlar ni un segon d’ignorància ni de frivolitat. No paga la pena escandalitzar-se. Per a una part de la societat espanyola, l’associació nazisme-nacionalisme català és el que toca i és una veritat inqüestionable. Ho pensen persones d’idees i adscripcions diverses. Un tipus tan simpàtic com Mariscal no té res a veure amb la gent de la caverna madrilenya, excepte a l’hora de convertir en nazis milers de catalans que van sortir al carrer pacíficament. En això, el reaccionari i el progre poden anar del bracet, el catòlic i el laic, el votant del PP i el del PSOE (o IU).

Un amic meu diu que ja està fart que li diguin nazi cada dia i que cal emprendre accions judicials. Entenc la seva indignació, que és la meva. Però cal ser pràctic i, sobretot, no llençar els diners en advocats, encara que es tingui la raó. Per què? Molt senzill. Quants casos coneixeu en què la Fiscalia General de l’Estat ha actuat d’ofici per perseguir aquells que qualifiquen de nazis els partits, les entitats i les persones vinculades al nacionalisme català? Cap ni un. Diguem-ho d’una altra manera, perquè s’entengui bé el mecanisme democràtic que gaudim ara i aquí: si tu ets dona, gai, negre, jueu, musulmà o tens una discapacitat (per posar uns exemples de manual), l’Estat de dret està obligat a protegir-te com a minoria exposada a l’atac o la discriminació. Si ets un català que pensa que Catalunya és una nació i té dret a decidir el seu futur, et poden dir de tot: nazi, feixista, totalitari, racista… I no passa res. Mai no passa res. Que t’ho diguin també aquells que mai no han condemnat rotundament la dictadura de Franco -aliat de Hitler- ho fa tot encara més exòtic, per dir-ho educadament.

El meu oncle Francisco Vidal, combatent republicà que fou deportat i assassinat al camp de Mauthausen, podria explicar molt bé què i com eren els nazis i també podria comentar qui eren els que, des d’aquí, van permetre i aplaudir tot allò que Telemadrid i Mariscal esmenten avui amb tanta alegria. A ell potser no gosarien dir-li nazi.

Etiquetes: