ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Compromís i calendari
4845
post-template-default,single,single-post,postid-4845,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

09 set 2013 Compromís i calendari

És significatiu que persones ideològicament antagòniques (un cantant de la CUP fill d’un convergent de tota la vida, un ex-alt càrrec d’ERC dels que van reflotar Montilla, un empresari mimat pels governs Pujol i un columnista de Madrid que enyora Roca) considerin que Mas s’ha cagat les calces i es desdirà del seu compromís de realitzar un referèndum sobre la independència. És significatiu i ens porta al terreny pantanós de les interpretacions de les interpretacions: cadascú troba en les paraules de Mas allò que quadra més amb els seus plantejaments. El president hi té una part de culpa quan es veu obligat a matisar-se diverses vegades en poques hores. Massa polseguera. Massa ansietat.

La meva interpretació (tan discutible com totes) és la següent: Mas manté el seu compromís de fer la consulta (seria suïcida no fer-ho), però introdueix dues concrecions per a públics diferents. Primera: la cita amb les urnes serà el 2014, com vol el nucli dur del sobiranisme social i com s’ha pactat amb ERC. Segona: s’intentarà que el referèndum sigui tolerat (si no autoritzat) pel Govern espanyol, com volen els que demanen esgotar totes les possibilitats del marc legal per fer el procés més sòlid davant tercers. La primera cosa està en les mans de Mas i la segona no. A partir d’aquí, l´única notícia d’aquests darrers dies és la divulgació del pla B del president, això és convertir els comicis catalans en un plebiscit sobre la independència, una hipòtesi que fa mesos que circula oficiosament.

El gran problema d’aquesta opció, tal com la formula Mas, és el calendari: la fita del 2016 no li comprarà ningú. Algú es pot imaginar que, després d’una consulta prohibida pels poders de l’Estat, l’actual Govern de Catalunya pugui anar fent com si res dos anys més? Avui és impensable que Junqueras aboni aquesta espera. Ara, a favor del teòric calendari de Mas hi ha un factor que no és petit: durant l’any 2015 toquen eleccions municipals, autonòmiques en moltes comunitats i també generals espanyoles. I, per sobre de tot plegat, hi ha el recorregut de la crisi i la gestió del dia a dia de l’administració catalana. El país no aguantaria fàcilment un temps de guaret, no perquè ho digui la Carme Forcadell sinó perquè els números del conseller Mas-Colell són d’una duresa implacable, un recordatori permanent del que representa materialment pertànyer a un Estat com l’espanyol.

Jordi Graupera fa diana quan escriu que “com més t’allunyes de la voluntat de fer una consulta a Catalunya més marginal ets”. Preneu-ne nota. Per això em sembla que Mas, que té com a bandera principal el referèndum, va voler parlar abans de la Diada, per remarcar que, en tant que líder (tocat però no enfonsat) de la nova centralitat, li correspon a ell el control del temps polític. Escoltant el carrer però mirant el Parlament, i evitant d’ensopegar més del compte.

Etiquetes: