ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Política adolescent
4855
post-template-default,single,single-post,postid-4855,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

23 set Política adolescent

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, és considerat un valor en alça de la política convergent. Va arribar al Govern Mas amb l’aurèola d’alcalde exitós i, a Figueres, tothom reconeix que va fer bona feina i va ser molt hàbil tractant amb els adversaris. Ara, des de la política nacional, no dissimula que té ganes de marcar perfil i que no té manies a l’hora de pronunciar-se sobre assumptes que són competència d’altres departaments, una actitud que irrita els seus companys de Gabinet, molts d’ells amb més experiència i galons que l’empordanès. Amb motiu de la darrera Diada, Vila va fer un pas més en la seva temptativa de fer -diguem-ne- un discurs polític original i va declarar: “Hem d’eradicar els plantejaments adolescents per aconseguir la independència”. Llàstima que ho digués després que Mas anunciés el seu calendari per al procés. Ajudaven gaire el president les paraules de Vila?

L’actitud adolescent mai és bona en política, en això el conseller de Territori té tota la raó. Però, en la batalla política, cal tenir també sentit de l’oportunitat i, sobretot, cal evitar que allò que dius o fas acabi sent un gol en pròpia porta. No es pot quedar bé amb tothom i, si ho pretens, pots fondre’t en el no-res. La llista de consellers que aspiraven a tot i no tenen ni una nota a peu de pàgina és llarga. Per triar un exemple a l’atzar: qui se’n recorda, avui, del conseller Pujals? Va ser un dels més sòlids aspirants a succeir Pujol, però no va saber administrar la seva ambició. Vila, que és historiador i té el cap molt ben moblat, faria bé de repassar certs episodis.

Servidor pensava en totes aquestes coses divendres passat dalt del tren que, en teoria, havia de portar-me de casa fins a Barcelona. Novament, la meva vida i la de milers de persones quedaven aturades gràcies als retards de Renfe. Pensava especialment en la bona relació que Vila diu que té amb la ministra Pastor. Pensava en la distància entre les dolces paraules i la dura realitat d’un país tractat com una colònia. Pensava que, el juny passat, Vila afirmava triomfalista que el nou contracte programa 2013-2015 signat entre Renfe i la Generalitat serviria per millorar “la seguretat, qüestions d’equipament i s’incorporaran 17 trens nous de Rodalies”. Vaig trigar una hora i mitja per arribar a la feina i després vaig saber que, a més d’altres problemes, dos trens havien xocat a Sants.

Repeteixo: Vila té raó. Els plantejaments adolescents són nefastos per fer política. Sobretot -afegeixo- si els fa qui té la responsabilitat institucional de vetllar per coses que afecten directament la gent. Recordeu que hi ha tres constants típiques de la psicologia adolescent: pensar que ets el centre del món, pretendre reinventar la història des de zero i tenir l’enorme ingenuïtat de creure que a tu -que ets el millor- no t’ensarronaran.

Etiquetes: