ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | La via de Bauzá
4858
post-template-default,single,single-post,postid-4858,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

30 set 2013 La via de Bauzá

Tinc memòria, una capacitat perillosa en aquests temps. Quan sento parlar tant de terceres vies entre una Espanya cada cop més centralista (la que tenim) i una Catalunya independent em ve sempre al cap el Partit Reformista Democràtic que, impulsat per Miquel Roca, va intentar vendre una tercera via a les generals de 1986. Ningú no va creure en la proposta i el fracàs va ser estrepitós. En canvi, CiU, formació impulsora i aliada de l’invent, va aconseguir 18 escons, un èxit paradoxal que va confirmar que només entre els catalans interessava llavors “otra forma de hacer España”. L’Operació Roca comptava amb figures importants de Madrid, com Antonio Garrigues Walker i Florentino Pérez, que va ser el secretari general d’aquelles sigles efímeres. Durant la campanya, TVE sempre treia Roca parlant en català, tot i que feia moltes intervencions també en castellà per raons òbvies. No hi ha casualitats. Un català president del Govern espanyol? Impossible, que dirien González, Guerra i Belloch.

El PRD va aconseguir poc més de 194.000 vots, una part dels quals venien dels electorats d’Unió Mallorquina, Convergencia Canaria i Partido Riojano Progresista, formacions incloses en el projecte. Coalición Galega, associada a l’operació reformista des de fora com CiU, va aconseguir un diputat. Aquella aventura va certificar que Espanya és una societat limitada i gestionada pel PP i el PSOE. Aquest va ser el primer i darrer intent de catalanitzar Espanya des de la mort de Franco, sota la direcció i l’autoritat d’un pare de la Constitució. Aguirre no va esmentar el cas en la seva recent lliçó als indígenes.

Els fracassos de les terceres vies són, com va dir el president Mas, molt evidents. Ho sabem els catalans i ho saben d’altres ciutadans. Ahir, Palma de Mallorca va ser l’escenari d’una gran manifestació de refús a la política extremista de la primera i única via del PP, la que a les Balears encarna (sense desautorització de Rajoy) José Ramón Bauzá, un president autonòmic que fins i tot té en contra batlles i regidors populars. Ells tampoc no entenen, igual que una gran majoria de la societat balear, perquè el Govern de les Illes vol canviar el model lingüístic educatiu que ha funcionat perfectament durant dècades, implantat per anteriors executius del PP.

El decret de trilingüisme que Bauzá vol imposar a mallorquins, menorquins i eivissencs és l’exemple més clar del model d’Espanya que el PP ha projectat. L’objectiu real –com han denunciat els docents i els pares- no és promoure l’anglès sinó convertir el català en una llengua irrellevant a les aules. No es tracta d’una dèria de Bauzá sinó d’un pla coherent amb la imposició del castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a tot Espanya, que Wert tira endavant per encàrrec de Rajoy i amb el concurs del populisme d’UPyD. Qui vol viure en aquest edifici?

Etiquetes: