ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Banderes d’Europa
4937
post-template-default,single,single-post,postid-4937,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

07 mar Banderes d’Europa

A partir d’ara, proposo que les banderes d’Europa que es venen a les botigues (incloent-hi les més barates dels basars xinesos) portin una petita etiqueta on es digui -a l’estil de les advertències que hi ha als paquets de cigarretes- que l’europeisme perjudica seriosament la salut i pot arribar a causar la mort. Els manifestants que durant molts i molts dies a Kíev han exhibit la bandera blava de la UE per expressar que volen una democràcia de debò no eren conscients de la distància entre el símbol i la realitat. L’Europa civilitzada de la qual aquests ucraïnesos volen formar part no té prou musculatura política per forjar una posició que vagi més enllà dels interessos de Merkel. Brussel·les anima revoltes que, després, no tenen un suport ràpid i valent per part de les autoritats comunitàries.

Deixant de banda el cas especial de Crimea -amb el qual no es pot jugar a fer paral·lelismes fàcils amb la política de Catalunya o Espanya-, és descoratjador, per als ucraïnesos partidaris de mirar cap a Occident i deslliurar-se de la pulsió imperialista de Moscou, comprovar que encara avui hi ha qui justifica, a partir de la geografia, que alguns pobles se sotmetin a la força bruta com qui accepta que plou. És una explicació barata per dir que els solemnes valors del projecte europeu no són aplicables en determinades latituds. Aquest argument em recorda -salvant totes les distàncies- aquells observadors estrangers que, fa dècades, justificaven la dictadura de Franco a partir de l’absurda premissa que “Àfrica comença després dels Pirineus”. Segons aquest criteri pervers, els espanyols del 1960 havien de resignar-se a viure sota un règim autoritari, de la mateixa manera que els ucraïnesos d’avui -segons certs analistes- haurien d’oblidar les seves vel·leïtats europeistes i resignar-se a la tutela asfixiant de Rússia, que té la clau del gas i un exèrcit que parla un llenguatge més directe que el de la lenta burocràcia de la UE.

La bandera d’Europa -tan bonica, amb aquelles estrelles daurades sobre un fons atzur- simbolitza la democràcia, la llibertat, la justícia, els drets humans, etcètera. Els sectors urbans, joves i més informats d’Ucraïna, els que volen construir un sistema democràtic homologable, pensaven que aquest tros de roba era una mena de salconduit per entrar al segle XXI i fugir, finalment, de les ombres de la guerra freda. Però el poder inoperant i tou de Brussel·les recula davant el poder dur i decidit que mostra sense manies el Kremlin.

Ara em ve al cap el desaparegut president txec Havel, home de pau i, alhora, rotund partidari de l’ingrés del seu país a l’OTAN, un detall que molts dels seus admiradors d’aquí no van entendre mai, especialment els progres oficials, no gens empàtics amb qui havia estat víctima d’una invasió soviètica.

Etiquetes: