05 mai 2014 Futur escocès o talibà
A finals d’octubre del 2001, encara sota l’impacte dels atemptats de l’11-S, l’ex-president dels Estats Units Bill Clinton va passar per Madrid i Barcelona. A la capital catalana, hi va pronunciar una conferència davant de 2.700 persones i, després, va sopar amb 200 selectes membres de les elits econòmiques i polítiques. El gran titular que Clinton va donar va ser: el futur del món “serà català o talibà”. Va afegir que Catalunya és “un model de diversitat”, un exemple de com saber mantenir la diferència que “ha dit no al separatisme, la violència i el terrorisme”, mentre que “les diferències són l’única cosa que compten” en el model talibà. Era una manera de propugnar la societat oberta enfront de les societats regides pel fanatisme i la tirania.
Llavors, el nacionalisme català guanyava fàcilment totes les comparacions amb l’islamisme radical, ens havíem quedat en allò de “Pujol, enano, habla castellano”. L’ex-president Clinton va regalar les orelles dels indígenes i les empreses que l’havien contractat -per 215.000 dòlars nets d’impostos- estaven encantades.
Estaria bé fer un experiment: tornar a portar Clinton a Barcelona per veure què diu avui. Però que vingués de franc. Per evitar suspicàcies i perquè el seu criteri no es pogués confondre amb el dels seus patrocinadors, fos qui fos. Vull dir, que no el faci venir ni SCC o el Círculo Ecuestre ni l’ANC o Òmnium Cultural. Per cert, si l’admirat col·lega Joaquín Luna persisteix a freqüentar la seva amiga independentista, segur que acabarà assabentant-se que Òmnium Cultural no considera que el problema de Catalunya sigui el bilingüisme sinó l’intent sistemàtic dels governs d’Espanya -cas de la llei Wert- de convertir el català en residual.
L’any 2001, Clinton va descriure el món talibà com un lloc de “regles implacables”, un lloc “sense preguntes”. Qui exhibeix, ara i aquí, regles implacables? A qui fan por, ara i aquí, les preguntes? M’agradaria que l’ex-president nord-americà actualitzés el seu discurs. El model català continua dient no a la violència i al terrorisme. Mentrestant, una part creixent de la societat fa costat a un projecte d’Estat català independent i una part encara més gran vol ser consultada a les urnes sobre el futur. És català o és talibà impedir que la gent voti? A Escòcia, votaran. Serem escocesos o talibans?
Aquells dies en què va visitar-nos Clinton, Aznar va encarregar la ponència del PP sobre “patriotisme constitucional” al català Piqué. Alhora, el Cercle d’Economia va fer un manifest on deia que “l’Espanya que avui necessitem és un país plural, en l’ordre econòmic, polític i cultural, vertebrat al voltant de diverses capitalitats que competeixin entre elles pel que fa a iniciatives i dinamisme”. Madrid no va fer cas al Cercle, Piqué ara es dedica als negocis i Clinton, si tornés, veuria que és millor que el futur sigui britànic que espanyol.