ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Transformisme d’Iniciativa
3228
post-template-default,single,single-post,postid-3228,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

26 gen Transformisme d’Iniciativa

Si Josep Rull digués un dia d’aquests que la Catalunya que va construir Jordi Pujol durant 23 anys ha estat un fracàs i un error, pensaríem que el coordinador general de CDC ha confós la necessària i urgent refundació del seu partit amb un escandalós exercici de transformisme. Una cosa és marcar distàncies amb la família Pujol i una altra és intentar reescriure el passat. L’evolució d’un projecte polític que es pretengui creïble ha d’assumir la història per superar-la, no pas per tapar-la. Tot el contrari del que està fent ara la direcció d’ICV a l’hora d’enfocar el seu paper a les eleccions municipals a Barcelona. I ara no parlem d’un cas hipotètic, sinó d’un fet real que és notícia: els ecosocialistes i els seus socis d’EUiA s’han sumat a la coalició d’esquerres alternatives, liderada per Ada Colau, que critica de dalt a baix el model de ciutat que la mateixa ICV ha construït de la mà del PSC des de fa més de tres dècades.

ICV té un problema de mercat: ha sorgit una marca nova amb una venedora molt popular que diu ser una esquerra més de debò que ells. Els purs oficials s’han trobat uns purs que afirmen ser més purs (autèntics, coherents, propers a la gent i pulcres) que ells, ironies de la vida. Davant d’això, els d’Herrera i Camats podien fer dues coses: t’hi enfrontes o t’hi sumes, si et deixen. Han triat el segon camí. Sobre el paper no hi ha res a dir. Cadascú intenta sobreviure com pot, i és comprensible que els dirigents d’ICV -amb l’excepció de Ricard Gomà- vulguin continuar en el poder, en això són més humans que angelicals. Tot això només pot sorprendre qui confongui la política amb les germanetes de la caritat.

L’assumpte problemàtic és un altre. En adherir-se a l’opció que lidera Colau, els ecosocialistes assumeixen la impugnació general i frontal que l’esquerra alternativa que ara vol governar el Consistori barceloní fa del model de ciutat que des de 1979 (amb l’alcalde Narcís Serra) han construït tots els governs d’esquerra on sempre ha estat present de manera molt protagonista ICV i el seu antecedent, el PSUC. La Barcelona d’avui -amb realitats admirables, millorables i criticables- és obra seva. ICV pot negar-se a ella mateixa durant la campanya sense que les propostes de Colau grinyolin i sense que els candidats ecosocialistes quedin com uns impostors? L’alcaldable Bosch, més realista, no nega el model Barcelona, al qual els republicans també han contribuït des del govern.

El dia que es va presentar la coalició integrada per Guanyem, Podem, Procés Constituent, Equo i ICV-EUiA, el comunicat conjunt d’aquests partits deia, entre d’altres coses, que “estem un pas més a prop de tornar a situar Barcelona en mans dels seus veïns i veïnes”. Interessant missatge per als votants d’ICV. Tant com descobrir que l’esquerra de debò ha dit davant de Xavier Trias tot el que va callar al costat de Maragall, Clos i Hereu.

Etiquetes: