02 feb 2015 Deures de Mas
La decisió de la direcció d’ERC de forçar la compareixença de Mas a la comissió d’investigació del Parlament sobre el frau fiscal, creada arran del cas Pujol, no aporta res de nou sobre el veritable guió dels republicans però, en canvi, mostra alguns problemes de l’espai convergent, que ja hem apuntat en altres columnes. Junqueras -que va confessar que votaria Podem si se sentís espanyol- havia de donar satisfacció a una part de la seva parròquia, sobretot després de fer costat als pressupostos del Govern de CiU, un públic que sempre sospitarà de la netedat de qualsevol convergent, però que celebrarà amb entusiasme el fitxatge de qualsevol socialista que abraci la nova fe, encara que provingui del cor de l’establishment, cas d’Ernest Maragall i altres. ERC és fidel a un caràcter. Per això es va equivocar el conseller Santi Vila acusant els seus socis/competidors de poc patriotisme. El problema dels republicans és un altre: són molt poc polítics, la qual cosa els fa simpàtics en una Catalunya que mai no ha entès la veritable naturalesa del poder. N’hi ha prou de comprovar de quina manera parlem d’una futura Constitució.
De vegades, el món convergent oblida que, per generar canvis, has de prendre la iniciativa sense por de provocar algun terratrèmol. Quan Mas va presentar solemnement el seu full de ruta per a la independència, el 25 de novembre de l’any passat, va aconseguir remoure els fonaments de molts entorns, començant pels del seu propi partit i els de la federació amb Unió. Seria un error que aquell esperit de sacsejada quedés apagat i oblidat només perquè ERC no va acceptar el pla presidencial. Els sectors socials que s’han fet sobiranistes els últims anys valoren que sigui el líder de CiU qui condueixi aquest procés, és el seu tarannà tranquil el que els dóna confiança. Però aquests mateixos sectors també volen gestos pel que fa a la regeneració democràtica. En aquest sentit, hauria estat més eficaç que Mas hagués demanat de comparèixer en comissió des del primer dia. Un cop assumit que el cas Pujol fa mal a CDC, és millor per al president ser actiu que esperar que les coses passin. Aquesta compareixença hauria de ser una oportunitat per blindar la credibilitat de Mas, que va ser víctima de greus informacions falses durant la campanya electoral del 2012.
Els mesos que van des d’ara fins al dia 27 de setembre haurien de servir perquè Mas impulsés una profunda refundació de CDC, una revisió valenta de les relacions amb Duran i una nova perspectiva -també valenta i més franca- del camp compartit amb ERC, la CUP i les entitats sobiranistes civils. Per cert, teòrics de la nova hegemonia tenen el somni d’una eventual suma d’esquerres, que podria justificar que la independència no fos tan exprés com ara es promet. Les municipals no faciliten aquests deures, però ajornar-los seria molt pitjor.