06 nov 2015 Un cor equívoc
Els que som usuaris de Twitter experimentem aquests dies el que anomenaré la migranya dels símbols. Hi ha un botó de Twitter que permet marcar una piulada com a favorita, i el símbol que fins ara representava aquesta funció era un estrella. Això ha canviat: els directius d’aquesta xarxa social han decidit que el botó en qüestió estigui simbolitzat per un cor vermell, icona romàntica per excel·lència, que consideren “més universal”. El canvi no ha agradat a tothom, esclar.
A mi -que sóc piulador moderat- em sembla que el cor redueix el significat d’aquest botó: només servirà per expressar que un missatge ens agrada o hi estem d’acord. Em sembla que l’estrella es podia interpretar també com allò que ens interessa i ens crida l’atenció, sense que l’emissor hagués de fer-se solidari del contingut de la piulada, que podia estar molt allunyat de les seves idees, valors i punts de vista. Per tant, sumat i restat, penso que els cervells de l’empresa Twitter han llevat possibilitats expressives a la seva eina, l’han empobrida. Han fet un mal negoci, vaja.
Aquesta xarxa social és un instrument molt útil per al periodisme i la comunicació entre persones i organitzacions. El canvi de símbol que ens ocupa no és un fet tan anecdòtic com semblaria: fa de Twitter un entorn més simplista i més primari, el vincula a la lògica adolescent de Facebook, que és la del “m’agrada” i el de la pulsió exhibicionista. Si bé és cert que 140 caràcters no permeten grans sofisticacions comunicatives, també és innegable que a Twitter se li pot treure molt de rendiment, sempre que tinguem present dues regles antigues: evitem el soroll i respectem el receptor. Aquest cor -que sembla tan inofensiu- va contra la maduració professional i política d’aquesta xarxa social.
El professor i periodista Josep Lluís Micó acaba de publicar un llibre altament recomanable, El periodismo en 140 tuits, on fa una dissecció brillant de les relacions entre Twitter i l’ofici d’explicar i analitzar l’actualitat. Segons Micó: “El periodisme a Twitter, ben preparat, produeix el mateix efecte que un ristretto en el moment apropiat”. Hi estic d’acord. Es poden explicar bones històries mitjançant Twitter i també es poden donar les claus d’un esdeveniment d’interès general. Una altra cosa són els debats: qualsevol que hagi volgut discutir d’un assumpte polèmic dins de Twitter sap perfectament les moltes limitacions que dificulten aquest exercici. Tota opinió emesa des de Twitter corre un gran risc de ser transformada en una caricatura.
Continuaré fent servir Twitter, però m’ho pensaré dues vegades abans de prémer el botó del cor. Perquè m’obliga a dir el que no vull dir i no em deixa matisar el que potser diria. Senyors que maneu a Can Piulada: poseu un altre botó que signifiqui “això té interès”.