ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Estampes colonials
4162
post-template-default,single,single-post,postid-4162,single-format-standard,mikado1,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

04 nov 2016 Estampes colonials

Abans de la independència de l’Índia, els britànics que hi vivien prenien el te a les cinc de la tarda com si fossin a Londres. L’ordre imperial semblava immutable i el soroll del món sempre podia tapar-se amb la gramola i una mica de ginebra al vespre. A diferència del que van fer els fran­cesos i els espanyols en les seves respectives colònies, els anglesos empraven una èpica compensada per un sentit altament pràctic que actuava –malauradament no sempre– com un fre a la resposta merament punitiva del conqueridor. Gandhi, que coneixia bé la manera de fer i pensar dels britànics, va encertar en plantejar una lluita no violenta de masses contra la força imperial. La majoria d’estudiosos estan d’acord que aquesta via no hauria ­resultat eficaç contra altres models de colonialisme, perquè la ­reacció ­violenta per part del fort hauria estat més intensa, més sistemàtica i menys civilitzada.

De quina manera prenien el te els homes de l’imperi que vivien a Bombai després del 1945? El prenien incòmodes i amb l’ai al cor, perquè la Segona Guerra Mundial s’havia carregat el mapa de colors pintat pels victo­rians. Els més intel·ligents d’aquella classe educada per dirigir el món van adonar-se que l’afany de llibertat dels pobles era imparable i que les novel·les de Kipling estaven destinades a documentar una forma de poder que no podia sostenir-se gaire més temps. Després d’haver-se dessagnat contra Hitler, la societat britànica no podia exigir als seus joves que agafessin altre cop el fusell per mantenir dins la gàbia un país que era i és un veritable continent de cultures, reli­gions i llengües.

Pensava en tot això en llegir que, abans-d’ahir, Esperanza Aguirre va fer una xerrada al Círculo Ecuestre, entitat barcelonina. Diuen les cròniques que una persona del públic –moguda segurament per l’entusiasme i les bones intencions– va prendre la paraula per demanar la intervenció de la Guàrdia Civil, per posar punt ­final al procés sobiranista i per tancar a la presó aquells que calgui; la proposta va ser molt aplaudida per la concurrència. Queda perfectament clar que allò que Colau i Pisarello volien representar al Born no necessita metàfores perquè compta –encara– amb la pervivència d’espècies locals protegides. Com deu prendre el te, el cafè i la ginebra la bona gent que ­exigeix que la Benemèrita entri per la Diagonal?

El professor Fradera, expert en història de l’imperialisme, ha explicat que el sistema que s’imposa a mitjans del segle XIX és crear “una legislació de segona” per a les colònies, on mana el poder executiu de forma arbitrària, mentre a la metròpoli –en canvi– es respecta la separació de poders i el joc parlamentari. Ahir el TC va decidir avalar la reforma que permetrà que aquest organisme pugui apartar els polítics que vulgui dels seus càrrecs.

Etiquetes: