ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Millor venedor d’idees
4178
post-template-default,single,single-post,postid-4178,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

11 nov 2016 Millor venedor d’idees

No han fallat només les enquestes. És evident que la majoria dels mitjans han deixat de fer la seva feina quan la victòria de Trump els resulta –ens resulta– una sorpresa tan i tan inesperada. Hi ha una cosa que es diu tenir nas periodístic, que es basa en l’observació acurada i directa dels detalls d’un esdeveniment. Jordi Barbeta, periodista de llarga trajec­tòria i corresponsal d’aquest diari a Washington DC, té nas: és un dels pocs que anaven dient que l’empresari transformat en candidat podria guanyar. Som davant d’un cas de manual per a facultats de periodisme: és quan la línia editorial (que tothom en té i totes són legítimes) esdevé una bena als ulls que impedeix comprendre el que passa. És l’apoteosi del prejudici per sobre de les dades ben interpretades. A la majoria de mitjans amb seu a Madrid els passa exactament el mateix quan informen sobre l’independentisme i el procés; també hi ha cert periodisme català que fa una cosa equivalent quan parla de l’Estat espanyol. És allò de presentar la propaganda com a anàlisi.

Dit això, i fugint de la reflexió gremial, podem llegir la derrota de Hil­lary Clinton com el drama d’una ­venedora d’idees que no és creïble. Qualsevol polític que opta a una alta responsabilitat és –abans que res– un venedor d’idees; si resulta bon gestor i un líder amb visió són coses que només es veuen després, quan s’accedeix al càrrec. En campanya, el que hi ha és el teatre de les idees, amb millor o pitjor escenografia. Però el ciutadà no vota les idees de manera abstracta, sempre ho fa encarnades en un personatge. I és aquí d’on plora la ­criatura: la senyora Clinton va oferir idees més sensates, raonables, modernes i serioses que el seu adversari, però el seu missatge no va ser prou creïble per moure els votants progressistes que s’han quedat a casa. La seva imatge antipàtica de dona lli­gada durant dècades a les institu­cions i a l’ establishment ha pesat més que el catàleg de les seves solucions per a la nació.

Trump, en canvi, en el paper de gran demagog populista, ha resultat totalment autèntic i versemblant per al públic que anava a pescar. Els que l’han votat no han percebut cap distància entre les seves peculiars idees i la seva polèmica personalitat, al contrari: ell era tot el que deia i, a la vegada, el que expressava reflectia la seva ànima; ho dic en passat perquè està clar que, com a president, haurà de modular –no sabem si poc o molt– la seva màscara. La faula de l’empresari net de politiqueria que té la va­reta màgica per endreçar el país ha resultat eficaç, tot i ser molt gastada.

Trump ha estat millor venent les seves idees, fins al punt que els seus compradors no s’han fixat en les moltes contradiccions del seu programa, com el fet de prometre alhora la baixada d’impostos i grans obres públiques per generar ocupació.

Etiquetes: