ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Viure en la veritat
5546
post-template-default,single,single-post,postid-5546,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

18 oct Viure en la veritat

Els que redacten els discursos del president Quim Torra van triar molt malament ahir la citació. A més d’anunciar un nou referèndum durant aquesta legislatura, el màxim mandatari de Catalunya va citar Václav Havel, l’escriptor dissident txec que va liderar l’oposició contra la dictadura comunista i es va convertir després en el primer president de la democràcia: “Havel defensava que cal viure en la veritat, com a acte de resistència, de rebel·lió, contra la mentida de la qual el mateix poder totalitari és presoner”. Havel, a més d’un líder indiscutit i carismàtic, va ser un gegant polític, un referent europeu l’autoritat moral del qual es va mantenir fins al final de la seva vida. Torra va rematar el seu discurs provant de buscar inspiració en una figura que, a diferència d’ell, sempre va saber estar al seu lloc: “Jo vull viure així, no vull enganyar ningú, no ho he fet fins ara i no ho penso fer: jo crec que en aquesta Cambra hem de dir sempre la veritat, és la nostra obligació, és el nostre deure i responsabilitat i és el que espera la ciutadania de nosaltres. El dia que no pugui viure en la veritat els ho diré”.
 
Viure en la veritat? Els consellers del Govern, tant els de JxCat com els d’ERC, desconeixien que el president prometria un nou referèndum. Els seus rostres atònits són l’estampa més eloqüent de la solitud agònica i trista que envolta avui l’home que va triar Carles Puigdemont com a substitut. El republicà Sergi Sabrià no va amagar la seva irritació per aquesta “jugada mestra”.
 

A diferència de Torra, Havel, líder indiscutit i carismàtic, sempre va saber estar al seu lloc


 
Viure en la veritat? Les últimes hores han posat en evidència el col·lapse de l’Executiu català, focalitzat en les dificultats per aguantar la pressió que envolta la gestió dels Mossos d’Esquadra, amb un conseller d’Interior que no té la confiança de Torra i que és qüestionat públicament per dirigents d’ERC –els socis– i per algunes veus del mateix espai postconvergent, que finalment va manar fer pinya per frenar el ridícul. El Govern és avui can pixa i rellisca, malgrat els constants esforços de Pere Aragonès perquè tot sembli normal.
 
Viure en la veritat? Torra –que prefereix quedar bé com a activista a la seva responsabilitat a Palau– es va negar a comparèixer davant dels mitjans fins que, després de la intervenció del president Pedro Sánchez, va improvisar tard i malament unes paraules que, en plena matinada, no van transmetre el que la ciutadania espera en unes hores tan complicades. L’erosió del càrrec presidencial és imparable i costarà de reconstruir.
 
Viure en la veritat? Els postconvergents s’emprenyen molt quan se suggereix que són imprescindibles eleccions a Catalunya per acabar amb el desgovern, i asseguren que no n’hi ha per tant. Però la veritat –reconeguda en privat– és que sense impuls, sense projecte i sense cohesió, el Govern Torra no pot afrontar cap dels problemes del país, amb la qual cosa degrada –sense voler– la idea mateixa de l’auto­govern.
 
Havel, tot citant el filòsof Patocka, va escriure que “el més estimulant de la responsabilitat és que la portem amb nosaltres per tot arreu”. Això, malauradament, no ho va recordar ahir Torra.

Etiquetes: