ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Democràcia intermitent
5604
post-template-default,single,single-post,postid-5604,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

20 des Democràcia intermitent

El Tribunal de Justícia de la UE ha posat al seu lloc el Tribunal Suprem espanyol. Els quinze magistrats que integren la sala consideren que Oriol Junqueras tenia immunitat en ser proclamat eurodiputat i que això obligava a aixecar la presó condicional perquè el líder republicà pogués assistir al Parlament Europeu per fer els tràmits normals de qualsevol electe. Si el Suprem hagués volgut mantenir la presó condicional, estava obligat a tramitar un suplicatori davant l’Eurocambra. La victòria jurídica i política de l’in­dependentisme català és clara, però caldrà veure què fan els jutges del ­Suprem. Com interpretaran i com ­assumiran aquesta desautorització?
 
La lliçó d’aquest episodi és molt important i es pot resumir així: Es­panya no pot actuar com un Estat de dret homologat els dilluns, els dimecres i els divendres i com un règim ­autoritari i arbitrari els dimarts, els dijous i els dissabtes. L’Estat espanyol no pot ser alhora una democràcia i una pseudodemocràcia, perquè el sistema col·lapsa inexorablement. Quan Rajoy va lliurar la gestió de la crisi catalana a les instàncies judicials actuava com un polític del segle XX, que podia exercir amb estil autàrquic. Però l’Espanya del segle XXI forma part de la Unió Europea i aquest espai supraestatal, malgrat els seus problemes i avaries, ha generat una cultura política que no té res a veure amb la part més rància de la cultura política espanyola, molt present a la cúpula del poder judicial. A diferència del que es va fer a les forces armades, l’esfera judicial no es va sotmetre mai a cap regeneració sistemàtica.
 

El Tribunal de Justícia de la UE demostra que la democràcia espanyola té una doble cara

 
El Tribunal de Justícia de la UE demostra que la democràcia espanyola té una doble cara i un caràcter in­termitent que denigra la qualitat del sistema de drets i llibertats que ens hem donat. Espanya té dies que mira cap a Turquia i dies que mira cap a ­Suècia i, com és lògic, la credibilitat de les seves institucions se n’acaba ressentint, començant per aquells ­òrgans que han d’interpretar les lleis. Per cert, és incomprensible que el Tribunal Constitucional no hagi reconegut que la presó provisional de Junqueras i d’altres dirigents independentistes ha vulnerat els seus drets com a diputats al Parlament i a les Corts espanyoles.
 
Què hi ha darrere d’aquest paisatge? La contradicció insalvable que representa acceptar l’existència de partits independentistes i, alhora, negar la possibilitat que es pugui fer efectiva una consulta pactada i vinculant perquè els ciutadans de Catalunya votin lliurement què volen ser i com.

Etiquetes: