17 gen 2020 Experiment Delgado
El moviment de peces de Pedro Sánchez ha assolit el seu primer objectiu: que les interpretacions sobre l’assumpte ens desbordin. Per què posar l’exministra Dolores Delgado a fer de fiscal general de l’Estat? No es parla de cap altra cosa. La teoria de l’objectiu fàcil i del parallamps: disparin sobre el pianista que nosaltres anirem fent. A més, de passada, el president espanyol marca territori i li diu al poder judicial que no té por, que la partida va de debò i que no jugarà a la defensiva. Delgado és un experiment congruent amb un Gabinet que neix assetjat per tants lladrucs i amenaces que tant li fa un embolic més, al contrari.
Una altra cosa és el debat sobre les formes, el que som i el que semblem. Queda lleig que l’anterior ministra de Justícia aterri al capdavant dels fiscals? A veure, no seria el més recomanable a l’hora d’apuntalar el crèdit de les institucions, la separació de poders, la credibilitat dels servidors públics i bla, bla, bla. Però aquesta dimensió passa a un segon pla. Per què? El Govern Sánchez-Iglesias és un Executiu de guerra i en guerra, circumstància que l’obliga a assumir unes decisions la dimensió estètica de les quals –diguem– és més que opinable. Gabinet de guerra, sí, no exagero pas: PSOE i Unides Podem no podran governar si no ho fan amb aquesta mentalitat de xoc. És el que exigeix –suposo– tenir les tres dretes en actitud de bombardeig diari i a la major part de mitjans de Madrid emmarcant la nova etapa com a “traïció a Espanya” i “caos en mans de comunistes, filoetarres i separatistes colpistes”.
PSOE i Unides Podem no podran governar si no ho fan amb mentalitat de guerra
Com ja tenim escrit, aquesta coalició durarà i necessita candidats a fusible. Per aquí també hi veig la senyora Delgado, amb les seves virtuts i defectes. Però no ens despistem. L’important és saber qui assumirà, en el nou Govern, el paper que va tenir antigament, amb Felipe González, el traçut Narcís Serra, que –amb la col·laboració inestimable de l’encantador Lluís Reverter– va dur a terme a les forces armades aquella operació de posada al dia (mitjançant jubilacions daurades) que no es va fer mai al poder judicial, i així estem. Ho farà Juan Carlos Campo, nou titular de la cartera de Justícia? Alguna cosa ens diu que jutges i fiscals, a diferència dels militars d’altres temps, podrien ser menys donats a deixar-se seduir.
Dolores Delgado, a la trinxera. Sánchez –o Iván Redondo– s’acull a un consell que Azorín va escriure a El político , un assaig a tall de breviari per a governants, imitant Gracián i altres clàssics: “El temps ho esborra i fa oblidar tot”.