ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Si són policies
5947
post-template-default,single,single-post,postid-5947,single-format-standard,mikado1,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

06 mar 2020 Si són policies

Imagineu, sisplau: una manifestació convocada per alguns sindicats dels Mossos d’Esquadra s’acosta fins a la porta del Parlament de Catalunya. Enmig de l’embolic i de consignes guerreres, diversos manifestants –van amb la cara tapada amb pas­samuntanyes i màscares– increpen, amenacen i assetgen personal tècnic i diputats de la Cambra catalana, es­pecialment el popular Alejandro ­Fernández, el socialista Miquel Iceta i la líder de Cs, Lorena Roldán, que ­intenten abandonar l’edifici. Els manifestants –que depassen sense problema el cordó de seguretat establert i bloquegen entrades i sortides– són mossos de paisà que assenyalen com a enemics uns representants de la ciuta­dania.
 
Davant el risc evident, Fernández, Iceta i Roldán sol·liciten protecció als agents que vigilen la manifestació i als serveis policials del Parlament, però la resposta que reben els deixa glaçats: “Per a què? Si són policies”. Finalment, vista la passivitat d’aquells que havien de vetllar per la seva seguretat, els tres dirigents se’n van a través d’un túnel, per poder agafar després un taxi. L’experiència és amarga, indigna i impròpia d’una democràcia europea.
 

L’experiència és amarga, indigna i impròpia d’una democràcia europea

 
S’hagués muntat un gran pollastre si això arriba a passar de debò. Ima­gineu els titulars, sobretot de certa premsa, la que va descrivint cada dia un Ulster català inexistent: “La policia de Torra assetja els líders de l’oposició” o “Els Mossos del procés, a la ­caça dels dirigents constitucionalistes”. La Fiscalia entraria en acció sense dubtar-ho. Es crearia una comissió parlamentària per investigar els fets, i es reclamaria la dimissió del conseller d’Interior i del president del Parlament. Carrizosa faria dotze preguntes sobre l’assumpte, i els programes ­matinals de les televisions privades no parlarien de cap altra cosa, a més d’entrevistar en carrusel les víctimes de l’assetjament. Casado, Arrimadas i Abascal coincidirien a exigir un 155 de caràcter permanent. Tampoc no falta­rien articles sobre les influències ultra al cos dels Mossos.
 
Però no fa falta que gasteu la vostra imaginació. Perquè això ha passat. No ha estat a Catalunya sinó a Madrid, dimarts, davant el Congrés dels Diputats, durant una manifestació del sindicat Jusapol (d’agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil). Laura Borràs, portaveu de JxCat, i altres persones que l’acompanyaven van haver d’aguantar les amenaces i els ­insults de diversos manifestants. L’espectacle va ser inquietant. Però molt més la normalitat amb què s’ha viscut això entre els que veuen sediciosos a cada cantonada.

Etiquetes: