ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Estàtues de negrers
6247
post-template-default,single,single-post,postid-6247,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

12 jun 2020 Estàtues de negrers

La meva ciutat va tenir també els seus negrers. Ho explico ara que van per terra, als Estats Units i el Regne Unit, les estàtues dels que van fer-se un nom gràcies a traficar amb persones, un negoci que també va tenir seguidors reputats a Catalunya. Parlaré d’un traficant d’esclaus de Vilanova i la Geltrú que no té estàtua però que, si la tingués, ja estaria sentenciat.
 
L’historiador Albert Tubau, que és també vilanoví i amic meu, explica en un dels seus llibres que un dels més destacats negrers de la capital de la comarca del Garraf va ser Ramon Rovirosa Urgellès, que havia comprat, amb altres socis, un bergantí per al tràfic d’esclaus. Segons Tubau, “traficà amb esclaus entre el Congo i Brasil entre 1845 i 1862”. També hem pogut saber que “un altre Rovirosa estava establert al Brasil, de manera que, en un determinat moment, la xarxa familiar controlava els vèrtexs del triangle comercial entre la costa africana, Brasil i Cuba”. Si el tal Rovirosa tingués monument, jo votaria que fos retirat de l’espai públic i fos recol·locat en un lloc –un museu, per exemple– on servís per explicar als escolars que l’Havana Xica va tenir també una cara molt lletja.
 

Retirar estàtues que enalteixen i perpetuen el racisme és i serà un procés imprescindible

 
A la costa catalana hi ha viles amb una llarga tradició d’emigració i comerç amb Amèrica, sobretot amb Cuba. Quants dels indianos o americanos (les dues denominacions es fan servir) que coneixem per les seves donacions filantròpiques al lloc on havien nascut van tenir relació amb l’esclavitud i el tràfic de persones? L’assumpte és apassionant, i va més enllà de les peripècies d’Antonio López, el primer marqués de Comillas, que va disposar d’estàtua i plaça fins el març del 2018, quan l’Ajuntament de Barcelona –arran de les demandes de diverses entitats– va fer fora dels carrers i del nomenclàtor tot el que recordava aquest personatge.
 
Entenc que retirar estàtues que enalteixen i perpetuen el racisme és i serà un procés imprescindible. L’assassinat de l’afroamericà George Floyd ha posat en marxa un canvi global que té a veure amb la justícia i amb la gestió del dolor acumulat per milions de persones. Però haurem d’establir criteris, per no transformar aquesta onada de dignitat en un exorcisme arbitrari i compulsiu. Aquests dies, estan rebent també algunes estàtues de Colom, i hi ha sectors que exigeixen la retirada de l’estàtua imponent de Winston Churchill de davant del Parlament britànic, que recorda el líder que va combatre (amb totes les seves forces) i va derrotar el racista més perillós i letal de tots els temps, Adolf Hitler.

Etiquetes: