19 jun 2020 Gent molt de la broma
En el vídeo –que corre per les xarxes– es veu un home que, a cara descoberta, dispara contra cinc dianes amb els rostres de Pedro Sánchez, Pablo Iglesias, Irene Montero, Fernando Grande-Marlaska i Pablo Echenique. Fonts oficials han dit que els cossos i forces de seguretat de l’Estat “han obert una investigació” i han afegit que l’Advocacia de l’Estat presentarà una denúncia a la Fiscalia. L’Executiu espanyol considera que “fets d’aquesta mena alimenten als sectors més ultres de la societat que pretenen destruir valors essencials de la nostra democràcia i de la nostra Constitució, com són la convivència i el respecte absolut de la pluralitat política”.
Si la Fiscalia vol ser coherent, als autors d’aquest vídeo inquietant no els passarà res de res, i es faran un fart de riure. El precedent és recent. El 21 d’abril de l’any passat, a la localitat sevillana de Coripe, durant la festa –“de interés turístico nacional”– coneguda com la Quema del Judas, es va tirotejar i cremar un ninot que representava Carles Puigdemont. A les imatges d’aquell xou, es veia una pila de gent encantada d’executar –simbòlicament– la figura d’algú que molts catalans havien votat. S’ho passaven tan bé com l’individu que ara surt disparant a les fotos de Sánchez i diversos ministres. La Generalitat va denunciar l’alcalde de Coripe per un delicte d’incitació a l’odi. Era lògic: està fora de discussió que, si dispares contra el ninot que evoca una determinada persona (o contra la seva fotografia), estàs donant un missatge inequívoc, i no és precisament de pau i d’amor.
Si la Fiscalia vol ser coherent, als autors del vídeo inquietant no els passarà res de res
La Fiscalia va arxivar la denuncia de la Generalitat. El fiscal va argumentar que no hi havia cas perquè “en cap moment no es va fer referència ni a la ideologia ni al lloc de residència del personatge” i va considerar que la situació no tenia res a veure amb el Govern català perquè es tractava del ninot d’“un ciutadà que es troba en l’actualitat escapat de la justícia espanyola i al qual se li atribueixen gravíssims delictes”. L’argumentació del ministeri públic recordava que, en aquesta tradició, es tria sempre un personatge que representi “el mal”. Aquell dia, la Fiscalia va legitimar la pràctica lliure de l’“a por ellos”, sense manies. Un fracàs –un més– de l’Estat de dret.
Avui, la pantomima sinistra de l’“a por ellos” no va contra Puigdemont sinó contra el cap del Govern espanyol i alguns polítics destacats del PSOE i Podem. La Fiscalia va fixar que això no és delicte d’odi. Només és bona gent, molt de la broma i molt tradicional, això sí.