13 jul 2020 Galàxies diferents, però no tant
Hi ha tres dades rellevants de les eleccions d’ahir a Euskadi i Galícia que s’han de tenir en compte de cara als futurs comicis catalans, malgrat que es tracta de dues galàxies polítiques molt diferents de Catalunya, tant abans com després del procés. La primera dada que cal retenir és que, a les dues nacions històriques, guanyen a l’alça els partits que ja governaven. Cadascun a la seva manera, han ofert estabilitat davant d’una etapa extremament incerta, marcada pel repte de la gestió social i econòmica de l’impacte de la Covid-19. El PNB d’Urkullu i el PP de Feijóo s’han treballat a fons l’eix de la governabilitat i la confiança, que passa al davant de l’eix ideològic clàssic (dreta-esquerra) i, fins i tot, de l’eix centralisme-nacionalisme, que no es pot obviar; els magnífics resultats d’EH Bildu i dels galleguistes del BNG indiquen que l’electorat també ha premiat l’aposta pel pragmatisme que han mostrat aquestes dues formacions, que l’han combinada amb la crítica concreta i severa a la gestió governamental. A Catalunya, ni ERC ni els de Puigdemont ho tindran fàcil per projectar una imatge de tranquil·litat i bons aliments.
La segona dada que fa pensar és la forta trompada que les marques locals de Podem han experimentat a les urnes gallegues i basques, cosa que pot encendre les alarmes en l’espai que els comuns articulen a Catalunya, sobretot tenint en compte que diverses enquestes han dibuixat un escenari hipotètic en què els diputats liderats per Jéssica Albiach tindrien un paper destacat pel que fa a la governabilitat. D’altra banda, veurem si l’alcaldessa Colau decideix implicar-se a fons per evitar que els aires del nord frenin la cursa dels comuns.
Els magnífics resultats d’EH Bildu i del BNG indiquen que l’electorat premia l’aposta pel pragmatisme
I la tercera dada és el fracàs de la coalició del PP i Cs a Euskadi, un experiment impulsat per Casado, que ha servit només per foragitar els votants populars més moderats. Els que pretenien traslladar a Catalunya aquest model d’aliança de les dretes centralistes s’ho pensaran dues vegades, encara més quan Vox –com s’ha vist a Euskadi– es mou amb habilitat per les escletxes d’aquest sector.
L’èxit electoral del PNB a Euskadi no serà exhibit per ERC ni per JxCat com un mirall o com una aspiració, perquè aquí sembla que ningú desitja ser com el lehendakari Urkullu. Els republicans tenen llaços amb EH Bildu mentre en l’espai de Puigdemont no volen saber res dels jeltzales , perquè els recorden el peix al cove del pujolisme, aquella rutina de la qual abjuren avui dia. Miquel Iceta, que sap que el PSC no té res a veure amb els seus homòlegs bascos ni gallecs, està a l’aguait: la seva aspiració és convertir el seu partit en la segona força del Parlament, un objectiu que els seus adversaris potser li posaran en safata.