30 nov 2020 Harmonització independentista
En només vuit anys, el catalanisme/independentisme ha passat d’intentar tenir un finançament el més semblant possible al dels bascos i navarresos a promoure l’harmonització fiscal autonòmica amb l’argument que cal aturar el dúmping fiscal de la Comunitat de Madrid. És un canvi d’enfocament que sorprèn. I una aposta d’ERC que pot acabar limitant seriosament els marges de maniobra del futur Govern de la Generalitat. És una jugada arriscada.
Per què els republicans han entrat en aquest jardí i no han imitat en això EH Bildu?
La paraula “harmonització” ha estat, fins ara, tabú per al nacionalisme català. Els veterans encara recorden la LOAPA (llei orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic), impulsada per la UCD d’Adolfo Suárez amb suport del PSOE, un projecte que el Tribunal Constitucional va buidar, finalment, de contingut, d’acord amb els arguments de les autonomies basca i catalana. Era un pla que va generar tensions entre els socialistes catalans i González.
El partit d’Oriol Junqueras està disposat a ser clau en la governabilitat espanyola, d’acord amb el camí que es va obrir quan va prosperar la moció de censura contra Rajoy. Si els postconvergents deixen lliure un gran espai de joc, ERC hi aterra per obtenir el que pugui. Mentre Catalunya formi part d’Espanya, els partits catalans han de tenir present la sentència de Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”. Peix al cove des de l’independentisme. En canvi, costa més d’explicar que ERC hagi de ser l’ariet de l’harmonització fiscal, i obri així un front que podrien liderar d’altres, per exemple, els socialistes valencians amb Ximo Puig al capdavant. Per què els republicans han entrat en aquest jardí i no han imitat en això EH Bildu? Els partits bascos no participen del règim fiscal comú. La mesura –que forma part de l’acord sobre els pressupostos entre ERC i l’Executiu de Sánchez– ha encès algunes alarmes, no només entre la dreta de la capital espanyola. Aitor Esteban, portaveu del PNB al Congrés, veu bé la iniciativa, però adverteix que podria derivar en “una temptació per contradir el concert econòmic”. La paradoxa és que Arnaldo Otegi ha tingut un ascendent notable sobre els republicans durant el procés negociador dels pressupostos.
El 20 de setembre del 2012, Rajoy va rebre a la Moncloa Artur Mas i li va deixar clar el seu “no” més rotund a un pacte fiscal “en la línia del concert basc”, que era l’expressió que feia servir el llavors president de la Generalitat. Durant la Diada, pocs dies abans, s’havia constatat que la majoria d’assistents a la manifestació cridaven eslògans a favor de la independència, no del nou finançament. Del dúmping fiscal de Madrid ningú no en deia res. Després, Mas va convocar eleccions i tot es va accelerar.
De Mas a Aragonès, de CiU a ERC, de Rufián a Duran Lleida, del català emprenyat al postprocés i la pandèmia. Sembla que la fitxa torna a la casella de sortida. Parlem un altre cop de diners. Això vincula els republicans a una eventual reforma espanyola a gran escala. Ha promès Pedro Sánchez a ERC alguna cosa (no escrita en els pressupostos) que estigui a l’altura de l’envit?