ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Del vi i del viure
6586
post-template-default,single,single-post,postid-6586,single-format-standard,mikado1,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

08 des 2020 Del vi i del viure

Amb pocs dies de diferència, hem perdut dos amics que són referents en el món del vi a Catalunya: Pere Llopart Vilarós i Oriol Guevara Sendra. De generacions diferents, estaven units per una gran generositat i per la qualitat del seu treball. Pere Llopart, 91 anys, de Sant Sadurní, propietari del celler Llopart, i Oriol Guevara, 53 anys, vilanoví, enòleg, emprenedor, ex-director general de l’Institut Català del Vi i músic, representen l’excel·lència del capital humà que ha convertit el Penedès en aquesta Toscana discreta que encara no ens acabem de creure, un territori d’un potencial extraordinari d’on surten productes que generen felicitat i amistat. Parlo de dues persones que ens deixen un llegat valuós que transcendeix l’univers vitivinícola i s’insereix en la construcció intel·ligent d’un país més civilitzat, més ric i més atractiu per a tothom.
 
Vaig tenir la sort d’escoltar les pe­ripècies de Pere Llopart, explicades per ell mateix durant un dinar recent a la finca familiar, mentre el sol de la ­tarda pintava les vinyes de colors antics. No sabia que seria la darrera vegada que podríem gaudir del seu tes­timoni. Membre de la quarta gene­ració d’una família de viticultors, Llopart no es va conformar en fer-ho bé, sempre va voler fer-ho millor, obsedit amb ­innovar a partir del respecte a la tradició, arrelat al paisatge de ­Subirats i obert al món, per fer arribar les seves ampolles a les millors botigues de ­Nova York i d’on sigui. Li brillaven els ulls quan relatava com havia arribat a fer el Brut Nature del qual estava més orgullós.
 

Pere Llopart i Oriol Guevara han estat exemple d’honestedat i respecte per la gent

 
Nascut el mateix any i a la mateixa ciutat que Oriol Guevara, guardo diversos records de la seva persona, sempre amb un sentit de l’humor ­afuat, i la mirada viva de qui descobria immediatament la mecànica de les ­coses. Amb vuit o nou anys, tocava el timbal al costat dels veterans. Tena­citat pura en tot el que l’ocupava, va formar-se com a enòleg als millors llocs –Califòrnia, Borgonya– i va treballar a cellers importants fins que va posar tot el seu talent en un projecte personal, després de recórrer mig món. L’habilitat amb què interpretava melodies amb el clarinet, la tenora
o el tible tenia rèplica quan elaborava els seus vins, fugint dels camins ha­bituals.
 El Pere i l’Oriol ens han ensenyat a conèixer i estimar els vins del país, que és com dir que ens han eixamplat les ganes de viure i la imaginació. Ambdós han estat exemple d’honestedat, rigor i respecte per la gent, contra aquells que pretenen fer passar bou per bèstia grossa. Brindem en la seva memòria.

Etiquetes: