ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Tornar al paradís
6593
post-template-default,single,single-post,postid-6593,single-format-standard,mikado1,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

10 gen 2021 Tornar al paradís

La vida és un tango i els eslògans polítics poden ser bumerangs. Els creadors del lema de Salvador Illa per a les eleccions del 14 de febrer no deuen ser aficionats a Carlos Gardel, que cantava allò de “bajo el burlón / mirar de las estrellas / que con indiferencia / hoy me ven volver”. No, l’aposta pel ministre com a candidat a presidir la Generalitat no ha deixat ningú indiferent, al contrari. Mentrestant, el missatge de campanya del PSC em fa pensar en la famosa novel·la de H. G. Wells La màquina del temps : “Torna Catalunya”. Segons Eva Granados, aquesta Catalunya “és la que hem perdut per culpa del procés i la que està en risc cert de no tornar a existir si aquest continua”.
 
Però abans del procés, Catalunya no era exactament el país de les meravelles ni el paradís. En això tothom (voti com voti) pot estar-hi d’acord, si fa una mica de memòria. Hi ha un ­document que ho acredita, molt important al meu parer. Parlo de l’editorial conjunt que dotze ­diaris catalans –entre els quals La Vanguardia – van publicar el dia 26 de novembre del 2009, molt abans que la major part del catalanisme es convertís en independentisme. En aquell editorial, entre altres coses, es deia que “ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social”. Han passat més de deu anys i aquest diagnòstic és perfectament vàlid. El procés ha fracassat, però els problemes que provocaven el malestar català en­cara hi són. I no se solucionen amb bones paraules.
 

Abans del procés, Catalunya no era exactament el país de les meravelles

 
En el vídeo de llançament com a cap de llista, Illa amolla la frase “torna el futur”. Em roda el cap. Entre la teoria de la relativitat i la nostàlgia pel que no va poder ser, els socialistes catalans farien bé de recordar que els incom­pliments repetits de governs del PSOE amb Catalunya també formen part del passat funest –no hi volem tornar– que ens ha portat fins a aquest present bloquejat. No tot és fruit només de la polí­tica del misto del PP.

Etiquetes: