ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Laura Borràs, l’amazona incandescent
6659
post-template-default,single,single-post,postid-6659,single-format-standard,mikado1,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

06 feb 2021 Laura Borràs, l’amazona incandescent

Hauria pogut titular també aquest perfil “L’heroïna d’Instagram”, o “Escuma incessant”. Qualsevol d’aquests títols serviria per resumir la personalitat intensa de la número dos de la llista de Junts darrere de Carles Puigdemont i presidenciable efectiva. I és gairebé segur que cap dels títols serà del gust dels fans de Laura Borràs, molt susceptibles. Perquè aquesta candidata, a més de simpatitzants i votants, té fans. Estem davant d’una figura que, en termes escènics, ho dona tot, de manera incansable. Amb discursos vibrants, connecta amb la gent a l’estil de les dives d’altres temps. No costa imaginar-se-la en un teatre de finals del XIX, cantant una òpera romàntica mentre el públic se sent trasbalsat fins al moll de l’os.
 
Veiem una candidata tenaç (quan es proposa una cosa, no s’atura, diuen amics i enemics) que sintetitza perfectament tres factors que s’imposen en la política actual: la priorització de les emocions, l’ús àvid de les xarxes socials i una tendència a la simplificació del missatge. Ella –filla d’un metge amb vinculacions amb el PSUC– encarna un independentisme que pretén exhibir una actitud resistent però que –a l’hora de la veritat– és compatible amb acceptar el camp de joc autonòmic. I quin és el seu ideari? Un cop ens ha dit que és independentista, no és fàcil esbrinar quina és la seva ideologia, costa ubicar-la en les coordenades dreta-esquerra, per bé que el programa de Junts sembla redactat per atreure un públic que podria anar de la democràcia cristiana a l’anticapitalisme. Borràs afirma que el seu partit no s’assembla a res del que hem conegut, deu ser això.
 

A Madrid aprofita l’altaveu i es consolida com a icona de JxCat, i marca totes les distàncies que pot amb ERC

 
En un llibre recent, la candidata que aspira a revalidar els bons resultats de Puigdemont assegura ser “filla de l’1 d’octubre”. Cadascú escriu la seva història com vol, i més una especialista en teoria literària. Però potser no és exacte situar l’origen de la seva carrera política en els dies convulsos de la tardor del 2017, sobretot perquè no és cap secret que va ser fitxada per Artur Mas i Ferran Mascarell el gener del 2013 per dirigir la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), càrrec de confiança política. La mateixa interessada narra aquest període com una etapa de perfil tècnic, però allò va tenir lloc en un context molt determinat: el líder de CiU i president mantenia oberta una ofensiva per atreure noves cares a la Casa Gran del Catalanisme. La irrupció estel·lar de Borràs entre els convergents havia tingut lloc uns mesos abans, durant un acte de la Fundació CatDem al Palau Robert, on va pronunciar un discurs molt celebrat per tothom, també per Mas.
 
Això no obstant, Borràs no es reconeix en el llegat convergent. Té motius: va per lliure fins que, un cop escollida diputada a les eleccions de desembre del 2017 (Puigdemont li va demanar que anés a la seva candidatura), fa colla amb els companys Josep Costa, Francesc de Dalmases i Quim Torra, un grup d’independents que s’autobateja com a War Room, i que acabarà sent el nucli de confiança del president “en custòdia”. Més que puigdemontista, Borràs és torrista, i no només perquè esdevé la consellera de Cultura del 131è president, sinó pel fet de compartir les opinions i prioritats del seu mentor. Què és el torrisme? Una branca petita però molt visible de la mutació sobiranista convergent que es barreja amb elements provinents de l’independentisme purista que havia fet soroll –anys enrere– dins d’ERC i altres organitzacions. El torrisme interpreta cada moment en clau de renúncia o de xoc. L’ombra del populisme no és un risc només de la CUP.
 
Quan li demanen que vagi en segon lloc darrere de Jordi Sánchez –pres a Lledoners– a les generals, Borràs accepta, tot i que lamenta haver de deixar el seu departament. A Madrid, aprofita l’altaveu i es consolida com a icona de Junts, marcant totes les distàncies que pot amb ERC. Mentrestant, defensa la seva innocència en la causa penal que té oberta al Suprem per presumptes delictes durant la seva gestió a la ILC, extrem que pot condicionar el seu futur. El seu nom estava sobre la taula per tornar al Govern com a titular de Cultura i portaveu, quan Torra va fer el recanvi de consellers de setembre de l’any passat.
 
Borràs té sentit de l’oportunitat i, quan arriba l’hora, proclama que es presentarà a les primàries de Junts, que guanya de bon tros contra Damià Calvet, que tenia el suport dels presos. El tarannà incandescent d’aquesta amazona del procés rep l’aval de les bases, que esperen el momentum unilateral. Puigdemont hauria volgut un altre candidat (el conseller Puigneró), però ara confia que la poesia fabricarà vots.

Etiquetes: