22 jun 2021 Massa i massa poc
Al comandament de l’estrateg Iván Redondo, a la Moncloa, estan acostumats a moure’s per impactes, és la mirada electoral traslladada a la tasca governamental quotidiana. Des d’aquest enfocament, governar és viure en campanya permanent i això converteix el relat del líder en una suma d’impactes que han de generar uns efectes determinats. La presidència de Pedro Sánchez avança gràcies a una complexa alquímia d’impactes que, ara per ara i tret de l’ensopegada de Múrcia, li permet consolidar el seu lideratge i mantenir un clar avantatge davant l’oposició popular, que li ha regalat tot el centre enganxant-se a les faldilles dels ultres de Vox.
Ahir al migdia, al Gran Teatre del Liceu, tocava un nou impacte del president Sánchez, en forma de solemne conferència i a propòsit de la concessió dels indults als líders del procés condemnats pel Tribunal Suprem. Com a anunci dels indults, la posada en escena va ser excessiva (així ho van dir, en els grupets que es fan, alguns dels patricis congregats), i com a proposta política sobre el conflicte català el discurs va ser escàs i decebedor, ateses les altes expectatives que s’havien alimentat des de la mateixa Moncloa.
L’error de Sánchez i dels seus assessors és tractar la qüestió catalana com si fos igual que totes les altres coses
L’error de Sánchez i dels seus assessors és tractar la qüestió catalana com si fos igual que totes les altres coses, des del punt de vista estratègic i retòric. Però no ho és. No pots envasar en la lleugeresa postmoderna un assumpte tan dens com el plet català i tot el que penja dels fets d’octubre del 2017. Si ho fas, passa el que va tenir lloc ahir: a l’obrir la bonica cel·lofana que Sánchez va deixar a l’escenari, no hi havia cap proposta sobre Catalunya, sobre una Espanya plurinacional o sobre un suposat model federal. I això que el títol de la xerrada prometia: Reencuentro: un proyecto de futuro para toda España.
Al convertir l’embolcall de la seva representació en el contingut de la mateixa, tot es frivolitza. Amb bones intencions i un amaniment de generalitats sobre la convivència no es fa política, ni d’Estat ni de barri. Sánchez va esquivar la qüestió clau que va prendre, al seu dia, la metxa del nou independentisme: la falta de reconeixement que sent una part majoritària de la societat catalana, i que va més enllà dels partidaris de la secessió. Us imagineu que ahir Sánchez hagués explicat el seu pla sobre Catalunya i una nova concepció territorial d’Espanya? Llavors, el coratge de concedir els indults seria una mica més que matèria primera d’un impacte efímer: seria sentit de la història.
Amb impactes es poden guanyar eleccions (i descol·locar els rivals) però no es pot resoldre un conflicte que, per l’abast i la complexitat, requereix poca comèdia i molta conversa discreta, a llarg termini i amb interlocutors variats. Hi ha milers de represaliats a Catalunya, la ferida continuarà oberta. Tinc escrit que Sánchez aconsegueix unir l’ètica de la responsabilitat i l’ètica de la convicció al concedir els indults als líders independentistes, però l’excés de subratllat pot fer malbé l’operació. Sobretot perquè no pot subratllar-se el que encara no està escrit, i aquest és el problema. Hem criticat els dirigents independentistes catalans quan han sobreactuat i aquesta vegada hem de criticar la sobreactuació d’algú que, malgrat utilitzar un lèxic més propi d’un psicòleg de parelles, sap que això no va d’“afectes”. Es tracta de diners, de poder i d’identitats, un còctel carregat que exigeix aproximacions rigoroses, imaginatives i allunyades de qualsevol tacticisme.
Els que ahir ocupaven les butaques al Gran Teatre del Liceu estan d’acord amb els indults, no necessiten ser convençuts de la necessitat d’aquesta decisió. Tampoc no cal explicar-ho als polítics d’ERC i Junts que van declinar assistir a l’acte, ni tan sols a les persones que, responent a la crida feta per la CUP i l’ANC, es van manifestar per protestar pel que consideren una derrota o una submissió. En aquest context, hauria estat potser més productiu que Sánchez hagués parlat de retrobament des del Teatro Real, a Madrid, on la pedagogia sobre els indults (i sobre un sentit d’Estat que no sigui simple garrot) fa molta falta, segons els sondejos.
Sánchez va citar Juan Marsé i Miquel Martí i Pol. Del segon és un vers emblemàtic que ha fet seu l’independentisme (“Tot està per fer i tot és possible”), però el president espanyol en va triar un de més neutre, del mateix poema: “I som on som”. I som on som. I cap a on anem?