ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Lliçons de vol gallinaci
7021
post-template-default,single,single-post,postid-7021,single-format-standard,mikado1,mikado-core-2.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

13 set 2021 Lliçons de vol gallinaci

El sainet sobre l’ampliació de l’aeroport ens regala algunes lliçons sobre les dificultats enormes de la política per poder enlairar-se, a Catalunya i també en el conjunt d’Espanya. Diversos dels nostres governants volen ser com un Lockheed SR-71 Blackbird però, a l’hora de la veritat, els surt un vol gallinaci i acaben gesticulant com poden, a vegades com pollastres sense cap. Des de l’acord entre el Govern i l’Executiu espanyol anunciat el 2 d’agost, el despropòsit ha estat considerable i apareix una sospita: potser a la Moncloa i a Palau han volgut fer una gran jugada mestra i els ha sortit el tret per la culata. Ja va ser estrany que un afer tan important es fes saber quan el focus estava posat en la primera reunió bilateral Estat-Generalitat en tres anys. Analitzem les lliçons d’aquesta comèdia d’embolics en què es rifa una inversió de 1.700 milions, presentada amb una escenografia massa propera al clàssic Bienvenido, Mister Marshall .
 
Primera. Pedro Sánchez té controlades les discrepàncies amb els socis podemites (sempre amb sordina) i pot suportar sense immutar-se la foto de la vicepresidenta Yolanda Díaz amb l’alcaldessa Colau passejant per la Ricarda. En canvi, Pere Aragonès ha de treballar de valent per evitar que les desavinences amb Junts (o amb la CUP) tapin amb un soroll excessiu la seva gestió.
 

Esquerra Republicana viu massa pendent del que diuenla CUP i els comuns

 
Segona. Els socialistes no tenen sorpreses en el món local metropolità, que controlen. Mentrestant, les bases d’ERC han malfiat sempre de l’ampliació de l’aeroport i no han volgut deixar en mans exclusivament dels comuns i dels cupaires la bandera del medi ambient; també hi ha càrrecs locals de Junts que han expressat les seves reticències.
 
Tercera: els republicans volen i dolen. S’han posat el vestit del possibilisme institucional però no tenen intenció de renunciar a les ganes de fer política portant una pancarta. ERC vol ser el gran partit de l’independentisme (i això implica ser una força d’ordre) però viu massa pendent del que diuen anticapitalistes i comuns pel que fa l’agenda social. A Madrid, ERC continua apostant per l’estabilitat.
 
Quarta: Qui enganya qui? Sabia o no el Govern el que implicava de debò el projecte d’Aena? Les versions dels implicats no concorden. És un malentès o una rectificació per por de ser impopulars? Els agents empresarials assenyalen el Gabinet català com a principal responsable que Madrid es faci enrere. Es pot parlar d’una trampa parada per Sánchez a Aragonès o és, més aviat, un avís per recordar que no es pot anar a la processó i repicar? Mentrestant, a Barcelona, el pacte Colau-Collboni ho resisteix tot.
 
I cinquena: Tot això passa la mateixa setmana que Aragonès visita el president valencià Ximo Puig per normalitzar les relacions entre les dues administracions autonòmiques. Bona sintonia. S’emeten senyals en totes direccions, per si de cas.

Etiquetes: