04 nov 2021 Empatx de política virtual
La majoria de ciutadans de Catalunya no ho saben ni els interessa, però s’han celebrat, fa pocs dies, unes eleccions per escollir els membres de l’anomenada assemblea de representants del Consell de la República, organisme que, en teoria, va sorgir per coordinar les estratègies de l’independentisme i que, avui dia, només Junts veu com una plataforma útil. ERC i la CUP s’han desmarcat d’aquests comicis, en què Carles Puigdemont ha estat el més votat i gairebé tots els escons reservats a càrrecs electes han quedat en mans del seu partit. Aquest Parlament simbòlic, format per 121 membres, ha estat triat per 22.584 persones, d’un total de poc més de 87.000 que podien votar. L’empatx de política virtual ha tocat sostre a Catalunya.
Des de l’exili, Puigdemont no ha encaixat gaire bé les crítiques sobre l’escassa representativitat d’aquest organisme i d’aquestes eleccions, esdeveniment per a l’autoconsum dels juntaires. L’expresident ha replicat mitjançant una piulada: “Tenen raó: té biaix partidista, no és transversal i no representa el conjunt de l’independentisme, que és majoritari al Parlament de Catalunya (estaven parlant de la taula del diàleg, no?)”. El líder del partit soci d’ERC al Govern (institució real) contraposa un ens virtual com l’assemblea de representants del Consell de la República (que és una entitat privada) amb una taula de diàleg (real tot i tenir un recorregut incert) que implica les dues formacions que integren l’Executiu autonòmic. Hi estan d’acord, en aquesta comparació, el vicepresident Puigneró i la resta de consellers de Junts? Ens està dient Puigdemont que els seus es desmarquen, definitivament i solemne, de la negociació amb Madrid? Podem donar per mort el Gabinet independentista
Com més fantasia, més menyspreu a les institucions d’autogovern que tenim
El tuit emès des de Waterloo té més importància que no sembla. A Palau han fet veure que no passava res. Estem en plena negociació dels pressupostos de la Generalitat i el moment és delicat. Aragonès necessita que la CUP acabi votant els comptes, no vol una foto amb el PSC, que és probable. Entesos. Però no podem mirar cap una altra banda: aquestes eleccions per triar els membres d’una Cambra virtual són la constatació que la part de l’independentisme atrapat en la retòrica unilateral no pot viure sense les crosses de la fantasia. I, com més fantasia, més menyspreu a les institucions d’autogovern que tenim.
Però el refugi virtual de l’independentisme que encara té pressa ha de conviure amb la crua necessitat de la realpolitik (que inclou càrrecs i sous) i aquí és on la dissonància cognitiva assoleix un nivell més alt. Les actituds insurgents no lliguen gens amb la necessitat d’assegurar la presència de quadres i militants a l’administració. Per què Junts juga a vincular una tàctica de resistència amb el teatre d’una República inexistent? Puigdemont ha aconseguit deixar en evidència la barroera i errònia estratègia judicial del jutge Llarena, circumstància que comporta costos notables per a la marca Espanya a l’exterior. Però el líder de Junts malbarata aquest capital polític quan, Catalunya endins, treu importància a les institucions d’autogovern amb organismes de cartró pedra.
No sembla intel·ligent que la resposta a una més que probable cronificació del conflicte català (amb una taula de diàleg on les demandes de màxims de l’independentisme no prosperaran) sigui intensificar la fantasia i engreixar una República virtual que, siguem clars, no interessa la majoria de catalans (inclosos molts independentistes). El país està cansat de miratges.