ajax-loader-2
Francesc-Marc Álvaro | Grans consells
7293
post-template-default,single,single-post,postid-7293,single-format-standard,mikado-core-2.0.4,mikado1,ajax_fade,page_not_loaded,,mkd-theme-ver-2.1,vertical_menu_enabled, vertical_menu_width_290,smooth_scroll,side_menu_slide_from_right,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.5,vc_responsive

13 mar 2022 Grans consells

Tenim unes elits preclares i cal celebrar-ho. En aquesta hora negra per a Europa, la nostra sort és enorme, ja que comptem amb la inspiració d’unes figures la intel·ligència de les quals només es veu superada per la brillant visió que les engalana. Valgui com a exemple d’aquesta meravella el que fa i diu l’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell. El seu últim consell a la ciutadania és que abaixem la calefacció. Concretament ha dit això: “Redueixin el gas a les seves cases, disminueixin la dependència de qui ataca Ucraïna i comprometem-nos més en una defensa col·lectiva”. A mi no se m’hauria ocorregut mai aquesta mesura, suposo que a vosaltres –estimats lectors– tampoc. Encara no m’explico com la política espanyola es va deixar perdre aquest model de sa­viesa i lideratge.
nbsp;
El millor de tot és que la nostra felicitat va en augment en constatar que no només en el camp de la política se’ns ofereixen consells creats per una lucidesa i sentit comú sense parió. Així, Ana Botín, presidenta del Banco Santander, en la mateixa línia de Borrell, ha declarat el següent: “He abaixat la calefacció de casa meva a 17 graus. Són petites coses que els consumidors podem fer”. Un sempre està a favor de les petites coses, sobretot si un disposa de calefacció; mentrestant, les famílies que no en tenen (perquè viuen en habitatges precaris o perquè no podien pagar-la ja abans de la guerra) farien bé –és un consell que regalo a les més altes instàncies– d’obrir poquet les finestres, fer molt exercici (per entrar en calor) i aconseguir alguna bona manta de Zamora, de les d’abans.
nbsp;

Amb el cor omplert de joia, donem gràcies sinceres als déus per estar en tan bones mans

nbsp;
En temps de crisis agudes és quan emergeix el millor de cada societat. Observem la vitrina daurada dels nostres pròcers i, amb el cor omplert de joia, donem gràcies sinceres als déus per estar en tan bones mans. Incompetència i enganyifa? Aixecada general de camisa? Menyspreu sideral a la ciutadania? Res d’això. Amb aquests consells tan bonics, l’ànima del personal s’asserena i la confiança col·lectiva es multiplica.
nbsp;
Gràcies a la guerra de Putin, veiem brillar els millors d’Europa en la foscor. Així doncs, abaixarem la calefacció i, de passada, ens ficarem al llit molt aviat, a la llum de les espelmes. De retruc, potser augmentarà la natalitat al Vell Continent.

Etiquetes: