21 abr 2022 Quan “els altres” són catalans
Feu el següent exercici, llegiu això en veu alta: “63 dirigents del PSOE han estat espiats de manera il·legal mitjançant el sistema Pegasus, adquirit pel CNI”. Ara llegiu també això: “63 dirigents del PP han estat espiats de manera il·legal mitjançant el sistema Pegasus, adquirit pel CNI”. L’escàndol seria majúscul i tots els mitjans de la capital espanyola en parlarien a tota hora. La realitat és que els espiats són 63 persones relacionades amb l’independentisme català, entre els quals hi ha el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i dos dels seus antecessors en el càrrec, Artur Mas i Quim Torra, a més d’eurodiputats, dirigents socials, advocats i periodistes. No parlem de la Rússia de Putin ni de l’Hongria d’Orbán.
Per a Citizen Lab, l’institut de la Universitat de Toronto que ha estudiat a fons el que fa Pegasus a diversos països, hi ha un nexe entre les autoritats espanyoles i l’espionatge als líders del procés. El programa Pegasus és una creació de l’empresa israeliana NSO, que només ven el seu producte a governs i organismes oficials. Per als acadèmics canadencs, com per a la revista The New Yorker –que reporta aquesta investigació–, l’assumpte no és la sort de l’independentisme català, sinó la facilitat amb què els drets bàsics poden ser vulnerats en democràcies homologades.
La qüestió és la total indefensió del ciutadà davant l’abús de poder, una cosa que també hauria de preocupar l’opinió pública espanyola. Si això no escandalitza fora de Catalunya, la conclusió és clara: la mentalitat del “a por ellos” s’ha convertit en una clàusula d’excepció permanent. Dit d’una altra manera: el silenci brutal de molts és una manera de reiterar que davant “l’anomalia catalana” tot s’hi val. “L’expulsionisme” centralista, com el va denominar Gaziel, serveix per justificar fins i tot el que degrada el sistema.
El 1995, al destapar-se el cas de les escoltes il·legals del Cesid (antecedent del CNI), van dimitir el vicepresident Narcís Serra i el ministre de Defensa, Julián García Vargas, a més del cap dels espies, el general Manglano. Entre els espiats hi havia polítics, empresaris, periodistes, fins i tot Joan Carles I. Després d’amagar l’ou, el Gabinet de Felipe González va assumir responsabilitats. Veurem ara una actitud similar en Pedro Sánchez? Les respostes matusseres de la ministra portaveu no ajuden gaire a dissipar l’escepticisme.
Si les explicacions de l’Executiu espanyol no arriben o són febles, hi haurà un gir de guió
Pere Aragonès, màxim representant de l’Estat a Catalunya, ha reclamat que s’aclareixi tot el que té a veure amb aquest espionatge a gran escala. A Palau esperen un gest de la Moncloa que sigui prou sòlid i convincent per evitar que la desconfiança desemboqui en un clima molt diferent del que va permetre a Sánchez muntar una majoria per a la governabilitat. Aquesta vegada, ERC no té opció: si les explicacions de l’Executiu espanyol no arriben o són febles, hi haurà un gir de guió de conseqüències incertes. Voldrà el PSC convèncer Ferraz del que està en joc? Què farà Podem més enllà de lamentar-se? Malgrat les diferències en el discurs, ara Junqueras i Puigdemont han aparegut del bracet, no és una dada menor.
A la pel·lícula La vida dels altres, veiem com l’Alemanya comunista no tenia cap límit a l’hora d’espiar la població. A l’Espanya d’avui, un Estat de dret, el que ha passat hauria de comportar conseqüències penals i polítiques greus. Resulta irònic que l’argument donat pel CNI per adquirir el programa Pegasus fos que s’utilitzaria només a l’estranger; potser els espies pensaven que Catalunya ja se n’havia anat.