04 nov 2016 Estampes colonials
Abans de la independència de l’Índia, els britànics que hi vivien prenien el te a les cinc de la tarda com si fossin a Londres. L’ordre imperial semblava immutable i el soroll del món sempre podia tapar-se amb la gramola i una mica de ginebra al vespre. A diferència del que van fer els francesos i els espanyols en les seves respectives colònies, els anglesos empraven una èpica compensada per un sentit altament pràctic que actuava –malauradament no sempre– com un fre a la resposta merament punitiva del conqueridor. Gandhi, que coneixia bé la manera de fer i pensar dels britànics, va encertar en plantejar una lluita no violenta de masses contra la força imperial. La majoria d’estudiosos estan d’acord que aquesta via no hauria resultat eficaç contra altres models de colonialisme, perquè la reacció violenta per part del fort hauria estat més intensa, més sistemàtica i menys civilitzada.
De quina manera prenien el te els homes de l’imperi que vivien a Bombai després del 1945? El prenien incòmodes i amb l’ai al cor, perquè la Segona Guerra Mundial s’havia carregat el mapa de colors pintat pels victorians. Els més intel·ligents d’aquella classe educada per dirigir el món van adonar-se que l’afany de llibertat dels pobles era imparable i que les novel·les de Kipling estaven destinades a documentar una forma de poder que no podia sostenir-se gaire més temps. Després d’haver-se dessagnat contra Hitler, la societat britànica no podia exigir als seus joves que agafessin altre cop el fusell per mantenir dins la gàbia un país que era i és un veritable continent de cultures, religions i llengües.
Pensava en tot això en llegir que, abans-d’ahir, Esperanza Aguirre va fer una xerrada al Círculo Ecuestre, entitat barcelonina. Diuen les cròniques que una persona del públic –moguda segurament per l’entusiasme i les bones intencions– va prendre la paraula per demanar la intervenció de la Guàrdia Civil, per posar punt final al procés sobiranista i per tancar a la presó aquells que calgui; la proposta va ser molt aplaudida per la concurrència. Queda perfectament clar que allò que Colau i Pisarello volien representar al Born no necessita metàfores perquè compta –encara– amb la pervivència d’espècies locals protegides. Com deu prendre el te, el cafè i la ginebra la bona gent que exigeix que la Benemèrita entri per la Diagonal?
El professor Fradera, expert en història de l’imperialisme, ha explicat que el sistema que s’imposa a mitjans del segle XIX és crear “una legislació de segona” per a les colònies, on mana el poder executiu de forma arbitrària, mentre a la metròpoli –en canvi– es respecta la separació de poders i el joc parlamentari. Ahir el TC va decidir avalar la reforma que permetrà que aquest organisme pugui apartar els polítics que vulgui dels seus càrrecs.