De què parlem quan parlem de la Sagrada Família? Arran de l’encesa de l’estrella que corona la torre de Maria del temple imaginat per Antoni Gaudí, tornen (mai ens han...
Soc al Museu del Prado i contemplo, amb deteniment, la tela Fusilamiento de Torrijos y sus compañeros en las playas de Málaga, pintat per l’artista alcoià Antonio Gisbert el 1888....
Es diu –i és ben cert– que en política no hi ha espais buits: sempre són omplerts per algú o per alguna cosa. El rebuig de la CUP a pactar...
El traspàs d’Oriol Bohigas, arquitecte polifacètic que podem considerar el darrer noucentista de debò (havia tractat Eugeni d’Ors en la seva etapa final i formava part de l’anomenada Academia del...
El que està passant amb la presència del català, l’eusquera i el gallec en la llei de l’Audiovisual que impulsa el Govern central il·lumina de manera ben trista una cosa...
Si s’escolten certes veus, el partit més nombrós avui a Catalunya seria el Partit de la Nostàlgia. Concretem-ho: Nostàlgia d’un Govern amb majories estables, nostàlgia d’una Barcelona pletòrica, nostàlgia –fins...
Un nou documental sobre els Beatles em fa treure de l’armari els vinils que vaig comprar quan Mark David Chapman va matar John Lennon, que és el moment en què...
Una figura rellevant de Junts per Catalunya defineix aquest partit com “un drac amb set caps, i cadascuna fa el que vol”. I una dirigent d’aquesta formació amb molta presència...
La vida després de la CUP. La vida en estat cru. La vida en prosa. La vida sense tornar a proclamar que hi ha una majoria independentista d’un 52% al...
Entre l’ideal del governant-savi i el polític que ha perdut el pudor d’anar amollant bestieses hi podria haver un camí del mig, amb dirigents conscients dels límits propis d’un món...